Levante - Barça

AHIR GUANYÀ L’ORGULL

                Llevant UE i Barça, dos equips que en els últims anys han forjat una complicitat explícita. La base estava latent, les quatre barres de les terres que representen, les barres blaugrana que llueixen amb elegància pel món, sí pel món, perquè el Llevant ja està en l’elit d’equips extrafronterers, la llengua amb la qual se saluda al veí a la graderia, la cultura que sura pels porus del cos de cada afeccionat, i ara, la competivitat, l’esport, l’exercici de la competència de forma noble i elegant. No debades, la temporada passada, el Llevant fou l’equip que en conjunt, menys targetes acumulà.

                El Barça ahir demostrà, sobretot en la segona part, el perquè ja ningú dubta que és el millor equip del món. Per a l’afició del Llevant és un regal vore al millor, amb els millors jugadors, i no sols esportivament, que també, però especialment pel respecte al rival, per l’ètica en la competència, uns valors que d’altres han perdut i malbaraten amb les seues actituds.

                El Llevant UE també demostrà en la primera part el perquè, amb mereixements propis, i lluny de qualsevol qualificació de “casualitat”, duu dues temporades, flirtetjant pels llocs d’honor de xampions. Amb les seues armes; una disciplina tàctica envejable, jugar com un EQUIP, amb majúscules, donar el 100% en tots els partits, intentant ser mortal al contracop. Armes que per un equip menut, són elementals.

               Perdérem 0-4 però parlant de tu en la primera part al Barça, i fins i tot, tenint més ocasions que el millor equip del món, i tot, amb l’orgull dels humils que saben què volen i què fer. També demostrem orgull al perdre, ens podran guanyar, però perdrem sempre amb la cara ben alta i intentant aconseguir el respecte dels equips i afeccions rivals. Fem de l’adversitat el nostre aliat, fem de les nostre limitacions, la base per créixer i ho fem sempre amb l’orgull dels humils, i ahir en fou un exemple.

                Ahir guanyà el Barça, amb una superioritat en la segon apart incontestable, però ho feu sense prepotència, sense menyspreu i sense menystenir al rival en cap moment. Demostrà que els campions, que els millors, també poden tindre orgull en la victòria i mantindré eixe orgull dia rere dia per continuar exigint-se el 100% en cada partit, i això és difícil.

                Ahir fou una demostració de l’orgull dels humils i l’orgull dels campions. Sort i força companys.

                Xavier Rius. President Penya Llevantinista Tòtil.